Ahir, com casi tots els dies, vaig anar a fer-me un tallat. Estava sola a la barra, posada en els meus pensaments mentre fullejava una revista de manera casi automàtica. Llavors, es va obrir la porta. Entrava una amiga, oferint la seva companyia, les seves paraules i les orelles: sap escoltar. Vam començar a parlar de moltes coses en poca estona: cinema, lo sinistre, amistat, i les converses pendents (el seu blog).
Ahir, com casi tots els dies, estava en contra de fer-me un blog i escriure-hi coses. Però avui és un altre dia. No sé com anirà ni de què, però ho provaré.
Gràcies Eva!
4 comentaris:
Hola Marta!!
Potser sóc la primera lectora del teu blog jejeje
Ja aniré passant a veure que hi vas posant. De moment, la primera entrada està xula!
Petons!
Eii!!
Felicitats pel nou blog.
Molt bon títol i molt sugerent.
Quins cafès més constructius tenim,eh?
El post m'ha encantat i secretament em sento afalagada.
Besitos!
Ei! Mercè: crec que si que ets la primera! :)
Eva: tu ets la culpable (de bon rollo, eh)
besitos a les dos!
Estic desitjan veure totes les histories que et passen pel cap!!
Jo no en tinc cap de blog... perque soc una personeta molt mandrosa per estes coses...
Pero ja t'anire seguint ... si tu vols! Muaaaaaaaaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada